SOLO, d'August Strindberg

Direcció: Teresa Vilardell

Traducció: Carolina Moreno
Repartiment:
Strindberg: Marc Martínez El Músic i el Jove: David Anguera
La Dona: Carolina Moreno
Cover de la Dona: Verónica Navas
Teatre Akadèmia

En el programa de mà hi ha un interessant text de presentació de l'obra signat per Teresa Vilardell que diu:

Des que vaig topar-me en una llibreria amb el relat Ensam, de Strindberg, vaig saber que tenia una petita gran obra a les mans. Ensam en suec, vol dir "sol" o "en soledat", ¡ Strindberg la va escriure quan tenia cinquanta-quatre anys.

Marc Martínez, Strindberg a Solo, em diu durant els as-saigs i amb gran vehemencia -una vehemencia que no-més teñen els actors- que gairebé a totes les vides hi ha un "moment So/o", un "moment Strindberg". Certament. El "moment So/o" es aquell instant en l'avantsala de la maduresa en el qual un necessita aturar-se, escoltar el silenci, desfer nusos, per poder continuar, renéixer i co-mengar de nou. So/o es aquest viatge, una experiencia humana que compartim amb Strindberg i que ell ens retor-na vertebrada en un magnrfic relat. Un viatge fet des de l'observa«ió del jo, de la ciutat d'Estocolm, deis seus habitants, de la memoria i del record, transfigurats en miralls grácies a la mirada de qu¡ els contempla, una mirada, la de Strindberg, que travessa temps, espais i es-tétiques i arriba sense veis a Trióme i la dona contempo-ranis. So/o parla del desig de voler tornar a comencar i de, per una vegada, no errar-la.

Es potser aquesta reí en la vida íntima, social, política que té Ensam la que motiva que avui ens apleguem al Teatre Akadémia per, potser des del teatre i la literatura, teñir la satisfacció de descubrir alguna cosa mes sobre el "mo­ment Strindberg" particular, i conéixer també un autor a qui els tópics han empetitit.

Grácies a totes les persones de l'equip que m'han acom-panyat en aquest viatge Strindberg, pie d'aventures, difi-cultats i celebracions com la d'avui. Grácies per ser aquí amb nosaltres.

Aquest text del 1903 és quasi un monòleg interior perquè qui només parla és Strindberg que està magníficament interpretat per Marc Martínez, amb un paper molt difícil per la vehemència extrema en què hi posa les paraules. Unes paraules riques de significat.

Potser per això al sortir del teatre vaig sentir a una senyora que li agradaria llegir-lo. No m'estranya, crec que això ens passa molt després d'haver escoltat un text tan sucós com aquest.

Al fil del que diu la Teresa Vilardell estic d'acord que tots els que ja tenim certa edat hem passat o passem de manera quasi continuada pel que en diu un "moment Strindberg", com també li podem dir un "moment Solo".

En aquest sentit em va impactar quan en una de les ocasions, pel final, Strindberg diu alguna cosa així com que a la vida ha tingut èxits, fracassos, encerts, equivocacions, etc. etc., que no recordo bé, però ho remata genialment amb un "Tot i així, què?"

Crec que aquests pocs mots, aparentment sense importància, trasllueixen un text dens i que fa pensar malgrat que, com s'ha dit, caldria llegir-lo.