La clausura del amor, de Pascal Rambert

Traducció:
Coto Adánez (36caracteres)

Adaptació:
Coto Adánez (36caracteres)

Dramatúrgia:
Pascal Rambert

Direcció:
Pascal Rambert

Ajudant de direcció:
Fernando Sánchez-Cabezudo

Repartiment:
Israel Elejalde
Bárbara Lennie

Escenografia:
Eduardo Moreno

Il·luminació:
Pau Fullana

Vestuari:
Sandra Espinosa

Producció:
Buxman Producciones
Kamikaze Producciones
Grec 2015 Festival de Barcelona
XXXIII Festival de Otoño a Primavera de la Comunidad de Madrid

Producció executiva:
Jordi Buxó
Aitor Tejada
Pablo Ramos

El públic del Festival d’Avinyó es va quedar sense alè quan, l’any 2011, va assistir a l’estrena de l’aleshores nou muntatge de l’autor i director d’escena Pascal Rambert. Al text que signava i dirigia, sotmetia una parella a una ruptura sentimental, una conversa duríssima en la qual els protagonistes s’intercanviaven monòlegs que expressaven la violència d’un amor en procés de defunció.

Por i alliberament es barregen en el diàleg punyent de la parella, un combat devastador i sense pietat entre un home i una dona que manté la intensitat fins a les últimes frases.

El mateix Rambert ha dirigit representacions del muntatge en diversos països. Interpreten l’obra Bárbara Lennie, premi Goya 2015 a la millor actriu protagonista, i Israel Elejalde, nominat a millor actor revelació per la seva feina a Magical girl, el film de Carlos Vermut.

No hi ha dubte que és dels millors espectacles teatrals dels darrers mesos. El text és magnífic, un duel de marca major entre un home i una dona, entre marit i muller. Algú li pot semblar que ella ho fa millor que ell, però en el debat ella té la millor part. Perquè?

Sense ser una cronografia exacte es pot dir que ell dispara les seves paraules en la primera hora mentre ella escolta. Ella l'hi torna en la segona hora. El segon, mèrit de l'autor, fa la refutatio, és a dir, rebatre les mancances o error del discurs del primer, per tant, el discurs d'ella és més intel.ligent i permet un millor lluïment. 

L'obra, doncs, comença amb les canonades de paraules del marit per a justificat que se'n va, que no vol seguir amb ella tot di que l'havia estimada i li diu que el l'amor d'ella era una ficció creada per ella mateixa. Naturalmente, ella li respon que si ell ha cregut que vivia en una ficció, el problema el té ell.

Resum: un gran treball de dos que a la vida real son pareja i que ja és un mèrit dos monòlegs d'una hora en mig d'alta tensió i en parrales llenados ab gran rapiñase: metralla pura.