Alianza Editorial, Madrid 2013
228 pàgines
Es tracta una obra força original i una manera de fer les primeros lectures del dao (o tao). Stephen Mitchell és un honest i diu que no sap xinès, pero que ha aplegat diversos traduccions dels esmentats autors a fi i efecte oferir al lector aquelles versions que per ell son mes clares pel lector que s'endinsa per primera pegada.
A més a més no hi és tot, insistim doncs, és un tria. Encara més, els textos oferts estan tots comentats pel propi Mitchell que són prou esclaridors tot i que pels que estem educats en una religió d'un sol déu es fa difícil perquè no cal aprofundir gaire per a donar-se que les religions monoteístes són extremadament dogmàtiques perquè no tienen prou de dir-nos que només hi ha un déu, sinó que els seus funcionaris pretenen saber com és aquest déu, què vol de nosaltres quan som vius i què farà de nosaltres quan siguem morts.
Sin el concepto del otro,
no hay un yo separado.
Sin el sentido del yo,
nada puede verse como otro.
Hay un poder que determina las cosas,
pero ignoro que sea.
Carece de formato o de sustancia ,
actúa sin hacer,
mantiene al universo en orden
y parece apañárselas
de maravilla sin mí.
Si una cosa és clara que no té res a veure amb els discursos o dogmes de les religions perquè qui -o què?- manté l’univers en ordre parla sense dir res, en silenci i només el pot escoltar aquell qui no sap.
Qui amb aquest cant no quedi satisfet, potser faria bé de llegir el cant 1 del mateix autor
Lo que se nos otorga al nacer
se llama naturaleza humana.
La realización de la naturalez humana
se llama el Tao.
El cultivo del Tao
es la forma más profunda de aprendizaje.
El Tao es el modo como son las cosas,
del que o puedes alejarte
ni siquiera por un momento.
Si pudieras alejarte de él,
no sería el Tao.
Así pues, la Maestra
mira dentro de su propio corazón
y respeta lo que no se ve ni se oye.
Nada estan manifiesto como lo oculto,
nada es tan obvio como lo invisible.
Así pues, la Maestra presta atención a cuanto sucede
dentro de su yo más recóndito.
El cant 12 acaba amb aquest parell de versos
El Tao no reclama nada para sí mismo,
así, contiene todas las cosas.
Mentre que el cant 24 comença amb aquesrs quatre versos
Para hallar el Tao,
no necesitas buscar en ningún sitio.
Si no está dentro de tí,
no es el Tao.
Desitjo que qui hagi llegit fins aquí s’animi no ja a llegir aquest llibre, però sí a interessar-se pel dao (o Tao).
Val a dir que la tradició xinesa assenyala, no pas d’una manera dogmàtica, sinó com una forma d’entendre el millor per a la vida, que durant la maduresa una persona havia de ser confuciona per tal de ser útil a la societat i obtenir els beneficis econòmics o socials pel seu nivell d’utilitat, és a dir, ser pràctic i pragmàtic; però calia ser daoista durant la vellesa, com a manera de no témer la mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada