Edicions Proa, Barcelona 1978
139 pàgines
El 1982 vaig llegir La transformació, però tenint en compte que fa un any i mig vaig acabar la carrera d’Humanitats, que m’ha donat una nova perspectiva a moltes coses, ha estat oportú repetir algunes de les lectures que ja havia fet.
Certament una d’aquestes lectures havia de ser l’obra de Kafka perquè és ara que m’he adonat de la seva importància, més ben dit, d’on ve la seva importància.
Com tots els grans escriptors era una persona molt llegida, per tant, coneixia la tradició i sabia que l’única manera de ser artista consistia en trencar la tradició, que vol dir exhibir un nou estil.
Com va dir Dubuffet en la pintura el color és el material i el pinzell l’eina, d’aquí que Javier Aparicio, el professor que he tingut en literatura contemporània, diu que en literatura el color és el llenguatge i el pinzell és l’estil. Per a què sigui art doncs ha d’haver una lluita entre el material i l’eina. En el cas que ens ocupa Kafka té un llenguatge planer, però clarament surrealista com és el cas en La transformació això s’ha explicat en que l’autor, d’una manera rebuscada però visible, fa una mena d’al.legoria d’ell mateix a base de minimitzar la seva personalitat. Veiem
KAFKA SAMSA
KAFKa SAMSa
KAFka SAMsa
Kafka Samsa
K S
Si una de les característiques de moltes novel.les, el Quixot, inclós és la paròdia, Kafka no tenia cap problema en parodiar-se i la seva ironia estava també fora de la ficció.
Javier Aparicio fa una citació que és un bon reflex de la complexitat de Kafka. “Una noche, cuando me encontraba con mi padre justo delante del portal cerrado, llegó Kafka con mis dos hermanas, a las que acompañaba hasta casa. Mi padre había leído unos días antes La transformación y por más que Kafka se envolviera en una reservada sonrisa cuando se habla de sus trabajos, dejó que mi padre dijera algunas palabras sobre aquella transformación de un ser humano en escarabajo. Entonces Kafka retrocedió un paso y, con una seriedad espantosa, sacudiendo la cabeza como si se hubiera tratado de un suceso real, dijo “Pero eso tiene quenhaber sido horrible”. Certament la seva obra és ficció, però aquestes paraules ens diuen fins a quin punt Kafka és Samsa, fins a quin punt La transformació té quelcom d’autobiogràfic malgrat cap fet es correspongui.
Ens pot semblar que la vida és com una cadena de fets, allò que solem dir el curriculum vitae, però les nostres sensacions, les nostres pors, els nostres amors i els nostres odis, els nostres somnis, un conjunt d’elements que formen part del nostre jo i que o no veiem o que quan percebem hi passem de puntetes.
Dora Diamant, una de les amigues de Kafka, va dir que “Su realismo no reproduce la vida de todos los días, su lógica es absoluta, comprimida, y en ella sólo se puede vivir durante unos breves instantes”.
Com he apuntat aquesta novel.la és de molt fàcil lectura i el que s’explica resuta realista perque encara que es tracti d’una impossible transformació l’eficaç llenguatge de Kafka aconsegueix fer-nos veure que efectivament Samsa s’ha transforma en un horrorós escarabat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada