Broken Heart Story, de Saara Trunen

La Villarroel

Broken Heart Story

Autora i directora: saara Turunen

Intérprets:
Pepe Blasco, Vero Cendoya, Patricia Mendoza, David Menéndez, Carmela Poch, Carla Torres

Sinópsi

Broken Heart Story és una història que parla d'art i d'amor, una irònica exposició dual sobre les pressions que experimenta una artista femenina que intenta combinar el paper de dona independent i lliure amb la vida familiar i casolana molt més tradicional i socialment acceptada. Els personatges principals són una escriptora (amb bigoti), i el seu contrari complet, una vanitosa i exuberant dona àvida d'amor (la seva ànima). Un cor de veus situa i narra la història, entre els quals es troben una mare, un pare, una gata blanca, un ant que parla, un esquarterador mediàtic, que construeixen aquest delirant i particular univers poètic. 

La meva valoració

Els actors fan un gran treball i es guanyen la complicitat del públic, però l’espectacle no em va satisfer

A tots els que heu vingut, de Marc Rosich

Teatre Nacional de Catalunya

A tots els qui heu vingut

Autor

Marc Rosich

Direcció

Marc Rosich

Amb

Mercè Aránega, Lurdes Barba, Montse Esteve, Àurea Márquez, Mireia Pàmies, Carles Gilabert

Sinòpsi

És estiu. La Magda, la senyora gran que viu en un «davants i darreres» de l'Eixample, porta dol des de fa un mes per la mort del seu marit. L'ajuden a tirar endavant els discos de la Núria Feliu, que escolta sempre que pot, i una fotografia del difunt donant la mà a un antic President del Govern. Però ha deixat de cuinar les seves famoses magdalenes, i cada dia rep amb estoïcisme les obscenitats amb què l’home del carrer la insulta quan ella li deixa una propina en passar per davant seu anant cap al supermercat de la cantonada. Encara no sap que l’expresident, en aquells mesos de calor, farà una confessió pública amb la qual trontollarà tot el món que l’envolta.

La meva valoració

No vaig disfrutar gens ni mica aquesta obra, com se sol dir no hi vaig entrar. Més tard, parlant amb amics em vaig adonar que no és que jo sigui massa intransigenyt, sinó que per alguna raó jo vaig tenir una mena de bloqueig que no em permetia ser prou objectiu. El fet és que davant certes explicacions em va semblar que l'obra feia una aportació interessant.

La autora de las Meninas, de Ernesto Caballero

https://youtu.be/uN4_eI_xuAs

Teatre Goya

La autora de las Meninas

Autor i director: Ernesto Caballero

Amb
Carmen Machi
Mireia Aixalà Francisco Reyes

Sinòpsi

En un futuro no muy lejano la crisis financiera que sacude Europa obliga al Estado español a desprenderse de su patrimonio artístico. Ante la posibilidad de la venta de Las meninas, una afamada monja copista recibe el encargo de realizar una réplica exacta del original velazqueño. A partir de ese momento, la religiosa se va a ver atrapada en una encrucijada de intereses de diversa índole, al tiempo que sufrirá una repentina transformación de su personalidad cuando la humilde artesana del pincel inopinadamente se convierta en una reconocida figura de las artes plásticas y en una estrella mediática.

La autora de Las meninas es una sátira distópica en la que se aborda el lugar que debe ocupar el arte en la sociedad, así como el controvertible concepto de bienestar social. La obra, igualmente, despliega una mirada irónica sobre el ensimismamiento ególatra de buena parte de la creación más vanguardista y comprometida de los últimos años, así como sobre la banalización de la experiencia artística convertida en multitudinario acontecimiento mediático en sintonía con los grandes parques temáticos de entretenimiento de masas.

El autor quiere compartir el interés con que contempla las sorprendentes realidades que está generando la democratización indiscriminada en todos los ámbitos del quehacer cultural; el derrumbe de la autoritas referida al arte y al saber, el advenimiento, en fin, de un nuevo paradigma que sitúa y equipara en el mismo canon una arraigada tonadilla local con, pongamos por caso, el Réquiem de Mozart.

Ernesto Caballero

La meva valoració

És una enginyosa obra amb  tocs divertits i a voltes intel.ligents. Un bon espectacle.

SHEN YUN 2017 al Teatre Liceu

Shen Yun és una escola de la dansa tradicional xinesa fundada per a fer propaganda política i religiosa contra el Partit Comunista de la Xina perquè va declarar fora de la llei Falung Gong pel fet que Shen Yun va ser fundada per un grup de membres de Falung Gong com es pot llegir a Los Angeles Times.

Shen Yun 2017 és un bon i respectable espectacle de dansa xinesa però té un punt de monòton, la qual cosa no treu que siguin molt belles la majoria de les coreografies; tanmateix, es fa una mica pesat el factor de propaganda política perquè en dues coreografies apareixen els dolents de la pel.lícula, els policies de l'Estat xinès. Fa uns anys vaig visitar la Xina i vaig veure quatre vegades ballet i no hi havia gens de propaganda explícita; una altra cosa que un pugui dir que el fet en si ja és propaganda.

Recomano visitar la web

A continuació una de les poques que vaig registrat a la Xina. Encara que no es veu molt bé a causa perquè no tinc un bon equip per fer video i perquè, en general no m'atrau fer-ne. Es pot veure que les xineses no solament ballen, també canten.

Espectacle VIBRA, hip hop, Brodas Bros

Brodas Bros. de Barcelona, presenta al Teatre Tivoli en seu darrer espectacle: VIBRA

Brodas Bros.

Direcció: Lluc Fruitós

Avui he vist per primera vegada, en directe, un espectacle de hip hop, creia que era un espectacle made in USA i resulta que no, que està fet a Barcelona. Possiblement els americans encara ho fan millor, més espectacular encara, però com ha estat la primera vegada que veig un espectacle d'aquestes característiques m'ha sembla fantàstica. Els ballarins estan perfectament coordinats i si tenim en compte la velocitat dels moviments, adrenalina màxima, el mèrit és superior. Un grandíssim espectacle.

Vides privades, de Noël Coward

Teatre Borràs

Direcció: Norbert Martínez i David Selvas

Repartiment: David Selvas, Marta Marco, Mima Riera i Javier Beltran

Traducció: Cristina Genebat

Adaptació: Juan Cavestany

Sinòpsi

Què passa quan la teva nova parella et comença a fer preguntes sobre la teva relació anterior? Què sap? Què li has explicat? Si això passa el dia que has decidit convidar-la a un hotel rural amb encant, assegura’t que la teva ex-parella no hagi decidit fer exactament el mateix. Una comèdia sobre la passió, un camp de proves sobre l’amor el desig i el sexe.

Teatre Borràs

Les dues actrius i els dos actors fan la seva feina magníficament, els dos de la dreta, David i Marta ja són dos actors consolidats. No es pot dir el mateix dels joves Javier i Mima, però val a dir que a la Mima la vaig veure fa poc, per primera vegada amb La treva a la Sala Villarroel i em va impressionar. Ara ho ha tornat a fer. No tinc cap dubte que arribarà a ser una de les grans dames de l'escena catalana. 

Un voldevil no és mai una gran obra de teatre, però si ens pot donar una hora i trenta minuts divertits. Això ens ho dóna. Garantit!

Ute Lemper, canta a BARTS

Ute Lemper

canta només avui a

Sala BARTS


La gran dama de la canción berlinesa vuelve a Barcelona con un espectáculo dedicado al tango. Conocida por sus interpretaciones de Kurt Weill y del repertorio de la Alemania de entreguerras, ahora Ute Lemper nos presentará un recorrido por las piezas del famoso compositor argentino Astor Piazzolla. Si en otros momentos se ha puesto en la piel de Marlene Dietrich o de Édith Piaf, si ha dado voz a los poemas de Charles Bukowski y Pablo Neruda y se ha unido a Roger Waters en The Wall Live in Berlin, ahora el artista de Munster nos hará viajar al Buenos Aires de los años 50 y 60 de mano del gran renovador del género. Last tango in Berlin es una excelente oportunidad de disfrutar de nuevo en Barcelona de esta fabulosa intérprete y de su prodigioso dominio del escenario. 

BARTS

Durant molts anys sabia que Ute Lemper era un gran nom d'una cantant alemanya perquè, de fet, ha estat un mite. A Barcelona ella ja ha estat altres vegades i aquesta vegada l'he anat a veure i, encara que ja no és un mite, m'ha agradat molt. Com tots els cantants sap què vol el seu públic, és inevitable, però amb la seva veu fa el que vol i has permet el luxe de cantar amb scat com les millors cantants de jazz o de fer una veritable transformació amb cançons que les reconeixem ràpidament quan les canta Edith Piaf o Jacques Brel. 

L'Ànec salvatge, de Henrik Ibsen

Quan en un peça teatral hi ha uns actors i actrius amb els que he compartit tants textos teatrals un espectador com jo arriba un moment que els estima perquè entre ells i el públic del que formo part hem construït i donat vida a l'escena catalana. En aquest sentit, també és agradable veure una nova actriu que per lers condicions que un li veu fa pensar que a la llarga serà una gran actriu que defensarà a les taules el teatre català: Helena Tarrats, que veieu a la foto de sobre. Només puc dir que m'ha emocionat ballant, tot i que fa una interpretació oral magnífica, plena de sensibilitat.

En aquest obra Henrik Ibsen demostra que és el Shakespeare de la Modernitat.

Un gran espectacle del millor teatre europeu

Dale recuerdos xxx (Je pense à vous)

Per norma o per principis sento, d'entrada, un profund rebuig per a veure un teatre que no estigui basat en un text no teatral (novel.la, biografia, etc.). El fet és que en aquest cas no és ni literatura. L'obra, que no és una obra, està feta per les evocacions (records) dels actors/protagonistes/graciencs que ens diuen les seves vivències més íntimes de la guerra i de la postguerra fins el 23-F de Tejero. Això vol dir que, si l'obra es fes a Reus o  Madrid els actors serien de Reus o, posem, de Vallecas.

Diguem doncs que és un platejament teatral molt original i molt atrevit; també molt emotiu, es podria dir que d'alguna manera té un contingut de catarsis (katharsis). En contra del que podria semblar no ha estat gens avorrit, ans al contrari.