El declive, de Nelson Valente

Teatre La Villarroel
Autor: Nelson Valente

Dramatúrgia, posada en escena i direcció: Nelson Valente 

Amb :

Enrique Amido - Tito
Cristina Pachi Molloy - Susana
Carlos Rosas - Antonio
Lide Uranga - Nelly 

Sinòpsi

A partir d'un realisme cru, l'obra aborda interrogants i conflictes universals de l’ésser com el valor de la llibertat, el desgast propi de les relacions interpersonals o els mandats que s'acumulen al llarg d'una vida.

La peça es desenvolupa a l’entorn del vincle entre dos matrimonis d'adults madurs, que transformaran un diumenge rutinari i avorrit en un obscur caos on les misèries més profundes de cada individu surten a llum. El declive proposa així una reflexió sobre com construïm la felicitat i la possibilitat de canviar de paradigmes en l'últim instant.

La meva valoració

És teatre en majúscules, teatre de text, d’un bon text no basat en fets reals, però sí com és realment la societat avui. La il.lusió en la vida que molts posen de joves i quan són a punt de jubilar-se s’adonen que tot s’ensorra. Aquest declivi no solament és professional, sinó el de la parella, els amics, tot. 

Quan hom surt del teatre s’adona que l’obra genera o pot generar  catarsi.

A la Viquipèdia llegim

Una catarsi o experiència catàrtica és una experiència interior purificadora, de gran significat interior, provocada per un estímul extern; també és coneguda com "l'alliberament de les passions". El concepte té profundes arrels antropològiques i a partir d'aquests orígens s'ha fet servir, sobretot, en la medicina, la tragèdia grega, la psicoanàlisi, i fins i tot aplicat al riure. En l'obra dramàtica, és el moment en què els personatges viuen una experiència que canviarà el curs de la història.^[

Etimologia: El mot català "catarsi" prové del grec Κάθαρσις, katharsis, que significa "purga" o "purificació".

A sota tenim un video que no és de l'obra, sinó que és un entrevista amb una de les actrius, que recomano, molt interessant.