Estem davant d'un llibre de lectura fácil des del punt de vista de l'escriptura que fa que passen les pàgines com un riu, per altra banda, té un contingut molt sofisticat i amb una gran quantitat d'informació. No cal entendre de finances ni d'espionatge, però el centre de l'argument va d'això i cal estar concentrat amb el que es llegeix, de tota manera la narració és fluida i té al començament prou força per arribar a interessar. El lector queda absorbit per un relat que mostra la facilitat amb què determinades persones es mouen al seu gust amb la connivència de càrrecs i institucions. Espionatge al més alt nivell bancaris també del més alt nivell. Però la complexitat del seu argument fa de vegades complicat seguir el ritme de la narració. Governs, polítics, economies de mercat, anàlisi de riscos, enginyeria financera, serveis secrets i ultra secrets, execucions selectives, paradisos fiscals, papers de Panamà, corrupció i rentat de diners. El director d'un servei secret israelià, Gabriel Allon, que va començar com a agent de camp i executor d'objectius sensibles i perillosos, s'enfronta avui, des d'un dels seus despatxos, a finances opaques i tèrboles en què hi ha interessos russos i banca suïssa mitjà. El seu objectiu és una operació perillosa i difícil per aconseguir desestabilitzar el mercat negre de les finances il·legals.--------------------------------------------------------------------------------------
Pàg. 373 "Estos acontecimientos causaron un gran revuelo en Whiteall. Algunos miembros del Partido Laborista en la oposición, así como varios periódicos hostiles al Gobierno, criticaron la forma en que Downing Street había manejado el asunto; especialmente, las imputaciones que la Fiscalía de la Corona había presentado contra Nina Antonova. El primer ministro, Jonathan Lancaster, admitió alegremente que había sido una estratagerma poco ortodoxa pero necesaria para proteger a la periodista de las represalias de los servicios de inteligencia rusos. Y acto seguido se tomó a su vez una pequeá revancha ordenando a la Agencia Nacional contra el Crimen que se incautara de una larga lista de valiosos inmuebles; entre ellos, el edificio de oficinas Canary Wharf. Al mismo tiempo, las autoridades suizas congelaron los activos de NevaNeft Holdings SA y confiscaron el avión de Akimov y su casa a orillas del lago de Ginebra. Fuentes de ambos países dieron a entender que aquello era solo el principio."
Pàg. 381 "La insurrección comenzó incluso antes de que el presidente terminara de hablar. Menos de diez minutos después de que les dijera a sus seguidores que si eran débiles nunca recuperarían el país, que debían mostrarse fuertes y luchar a brazo partido, miles de personas se dirigieron hacia el este por Constitution Avenue. Una vanguardia de militantes -supremacistas blancos, neonazis, antisemitas, partidarios de la teoría conspirativa QAnon- se había reunido ya en torno a las barreras de seguridad que rodeaban el capitolio.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada