La manifestació de l'ONZE DE SETEMBRE

Setembre 1977 al Fossa de les Moreres

Avui fa 35 anys que vaig participar en la manifestació de l'Onze de Setembre del 1977, era l'època de la Transició i havia estat la manifestació més massiva coneguda a Espanya fins aleshores. Malgrat alguna estelada, com es pot veure aquí, al Fossar de les Moreres, la manifestació va ser per l'Estatu d'Autonomia.

 

 

L'Estat espanyol es va inventar una fórmula molt fàcil per a blanquejar l'estatut català, es tractava d'aplica el clàssic "divideix i venceràs", és a dir, el famós "cafè per a tots" que va significar l'Espanya de les 17 Autonomies malgrat que originalment només l'havien demanat les tres nacionalitats històriques. Es varen crear i recrear nous significats per a "nació", "nacionalitat" i "històric" amb el clar objectiu, insistim, d'aigualir els estatuts, especialment el de Catalunya. Curiosament i contradictòria el terrorisme va tenir premi i el País Basc va assolir un estatut millor.

 

 

El balaç de tot plegat és que ara cal la INDEPENDÈNCIA. Catalunya és menyspreada per la resta d'Espanya, quan no és insultada. No cal dir que el partit de Pablo Iglesias ha fet un ridícul democràtic imperdonable. No deixa de ser una dada que el seu comité central es diu Comité Federal perquè se suposa un partit federalista; tanmateix quan fa uns pocs anys Pasqual Maragall va tenir l'original, intel.ligent i realista proposta de fer un federalisme asimètric els socialistes espanyols van mirar cap a l'altra banda i els socislites catalans se'l van treure de sobre. El dirigent, que no líder, dels socialistes catalans diu ara que reivindica el federalisme. Vinga home!

 



 

 

Diari LA VANGUARDIA
Una foto panorámica de la manifestación independentista#.UFCVZ3qXAIw.blogger#.UFCVZ3qXAIw.blogger#.UFCVZ3qXAIw.blogger#.UFCVZ3qXAIw.blogger

Diari ARA
http://www.ara.cat/especials/onzesetembre2012/Diada-onze_de_Setembre-Artur_Mas-manifestacio_0_772122883.html

Diari NEW YORK TIMES
http://www.nytimes.com/2012/09/12/world/europe/12iht-barcelona12.html?_r=3

La BBC
http://www.bbc.co.uk/news/world-europe-19564640

Diari LE MONDE
http://www.lemonde.fr/europe/article/2012/09/11/maree-humaine-pour-reclamer-l-independance-de-la-catalogne_1758784_3214.html

La guinda de la jornada va ser la manipulació que va fer TELEVISIÓN ESPAÑOLA a l'informar sobre la manifestació com a cincquena notía més important del dia, per ells va ser més important l'11-S de Nova York que no pas el de Barcelona. A més a més va dir que era pel Pacte Fiscal quan els organitzadors van deixar clar que era per a la

INDEPENDÈNCIA

 

LE MONDE ho aclareix:
http://www.lemonde.fr/europe/article/2012/09/12/la-diada-catalane-occultee-ou-encensee-par-les-medias_1759232_3214.html

El diari
THE WALL STREET JOURNAL
http://online.wsj.com/article/SB10000872396390444017504577645600449621564.html#slide/12



Avui a LA VANGUARDIA

 

També es pot veure a :

http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20120825/54341903016/suecia-y-assange.html

 

 

A guisa de complement amb el tema de la meva carta a La Vanguardia afegeixo un enllaç que és una entrevista amb Noam Chomki:

http://freevoteforum.blogspot.com.es/2012/08/noam-chomsky-sobre-el-asilo-politico-de.html

Rouen, Normandia, França.

Rouen, capital del Sena Marítim, i una de les ciutats més importants de França, té un orígen celta. Per alguns, com jo mateix, el nom d'aquesta ciutat ens evoca que a la seva plaça principal hi va ser cremada Joana d'Arc, una de les grans injustícies de la història; tot i que ja sabem que la història és plena d'injustícies el cas de Joana d'Arc és més frepant perquè després la mateixa institució que la va condemnar la va fer santa: l'Església Catòlica.

Vistata general exterior de la catedral, vista interior i dos detalls de l'entrada

 

Vista general interior i un detall de l'Antic Hospital

Vista general i detall del Gran Rellotge. No hi ha dubte que una de les joies de Rouen és el seu Gros-Horloge. Evidentment sense menystenir la col.lecció en el Museu de Belles Arts i pels amants de la literatura francesa la casa de Flaubert.

Si he penjat aquesta fotografia o, més ben dit, si vaig fer aquesta fotograrfia no és per l'interès de l'escultura, que no en té cap, sinó pel que representa malgrat que és una representació ensucrada o beata quan Joana d'Arc va ser molt religiosa, però que la seva fe la va fer també una guerrillera de veritat.

Cal dir que tinc una especial simpatia per la figura de Joana d'Arc per dues raons que són una. Dos autors que admiro han escrit sobre Joana d'Arc. L'any 1972 vaig llegir un text que em va impressionar molt, es tracta del Capítol XXII de "A Child's History of England", de Charles Dickens, del que transcric els dos darrers paràgrafs:

From the moment of her capture, neither the French King nor one
single man in all his court raised a finger to save her. It is no
defence of them that they may have never really believed in her, or
that they may have won her victories by their skill and bravery.
The more they pretended to believe in her, the more they had caused
her to believe in herself; and she had ever been true to them, ever
brave, ever nobly devoted. But, it is no wonder, that they, who
were in all things false to themselves, false to one another, false
to their country, false to Heaven, false to Earth, should be
monsters of ingratitude and treachery to a helpless peasant girl.

In the picturesque old town of Rouen, where weeds and grass grow
high on the cathedral towers, and the venerable Norman streets are
still warm in the blessed sunlight though the monkish fires that
once gleamed horribly upon them have long grown cold, there is a
statue of Joan of Arc, in the scene of her last agony, the square
to which she has given its present name. I know some statues of
modern times - even in the World's metropolis, I think - which
commemorate less constancy, less earnestness, smaller claims upon
the world's attention, and much greater impostors.

L'altre autor és el poeta, compositor i cantant Leonard Cohen, de qui atresoro tota la seva obra discogràfica i té una cançódedicada a Joana d'Arc:

Now the flames they followed joan of arc

As she came riding through the dark;
No moon to keep her armour bright,
No man to get her through this very smoky night.
She said, "i'm tired of the war,
I want the kind of work I had before,
A wedding dress or something white
To wear upon my swollen appetite.
Well, I'm glad to hear you talk this way,
You know I've watched you riding every day
And something in me yearns to win
Such a cold and lonesome heroine.
"and who are you? " she sternly spoke
To the one beneath the smoke.
"why, I'm fire," he replied,
"and I love your solitude, I love your pride."

"then fire, make your body cold,
I'm going to give you mine to hold,"
Saying this she climbed inside
To be his one, to be his only bride.
And deep into his fiery heart
He took the dust of joan of arc,
And high above the wedding guests
He hung the ashes of her wedding dress.
It was deep into his fiery heart
He took the dust of joan of arc,
And then she clearly understood
If he was fire, oh then she must be wood.
I saw her wince, I saw her cry,
I saw the glory in her eye.
Myself I long for love and light,
But must it come so cruel, and oh so bright?

Caen i Honfleur, Normandia, França.

Caen

Aquesta ciutat va ser capital de la Baixa Normandia en temps de Guillem el Conqueridor, que va ser també rei d'Anglaterra; malgrat que conserva arquitectura medieval per estar a prop de la costa en la que es vafer el famós desembarcament de Normandia (veure entrada anterior), la ciutat va ser durament castigada per les bombes.

Es coneix com l'Abadia dels Homes. Actualment és l'Ajuntament



Església de Saint-Étienne-le-Vieux

Honfleur

Es tracta d'un petit poble amb port a la costa de Normandia. Bellament turístic.

 

Fins aquí tenim diverses vistes que confirmen que Honfleur és un poble bonic

Honfleur, però, no solament és un poble vell, sinó que els artistes se l'han fet seu o, més possiblement, els que volen fer negoci arran de l'art. Així apareixen en venda cases per a ser convertides en "ateliers" (tallers d'artista). La foto de l'esquerra mostra un racó bonic de la part antiga i, com a tal, més d'un pintor han posat el rací en una o més d'una pintura, de forma que l'Ajuntament, que també explota el negoci han penjat al cartell de la dreta com a reclam turístic i artístic. Aquest cartell al podem veure més petit a la dreta de la foto de l'esquerra.

En el mateix carrer, passant dessapercebut de la majoria dels visitants del poble, m'ha atret aquesta antiga escola pública, que té  tota la dignitat d'un país com França perquè trobar a Espanya una escola antiga així no hi ha cap dubte que seria una escola privada, és a dir, religiosa.

La Cambe, prop de Bayeux, Normandia, és el cementiri de més de 21000 soldats alemanys que a la II Guerra Mundial van resistir a les forces aliades que acabaven de desembarcar a normandia.

Malgrat que un no tingui cap simpatia envers l’Estat nazi crec que és injust que aquestes imatges estigui pràcticament censurades de la premsa i dels llibres que parlen del famós dia D.

Després de dues vistes general del cementiri, hi tenim una dedicada a un soldat concret perquè les flors que li han portant els seu familiars emocionen, malgrat que al temps que ha passat han de ser uns familiars que no van conéixer aquest noi que va marxar d'Alemanya quan encara no tenia vint anys. La carrera foto és d'un promontori que domina el cementiri i des del qual s'ha fet la foto de la vista general.

Pointe du Hoc és el punt alt d’un penyassegat (primera foto)  a la costa de Normandia. A uns sis quilòmetres de Omaha Beach i a 30 metres d’alçada damunt el mar. A dalt d’aquest punt hi havia una guarnició alemanya que estava dificultant les operacions aliades, hi havia un reixat de fil-ferro per impedir el pas (segona foto) i diversos bunkers amb canons-ametralladors.

Això vol dir que l’èxit del famós desembarcament del dia D no solament va dependre de la coordinació de diversos estats, de milers de persones, de miles d’armes, de la millor tecnologia de transport del moment, d’improvisar a Omaha Beach un port provisional des dels vaixells, sinó també del coratge de United States Army Ranger Assault Group que van haver d’escalar el penyassegat quan des de dalt hi havia els alemanys armats fins a les dents, superar el reixat de fil-ferro i finalment una lluita de cos a cos contra els alemanys que eren als bunkers, amb una gran quantitat de morts per les dues bandes.

Penyassegat de Pointe du Hoc

Reixat de fil-ferro posat pels alemanys a la Pointe du Hoc

Un bunker alemany a la Pointe du Hoc

"LES BRAVES", obra escultòrica d'Anilore Banon, Omaha Beach, Saint-Laurent-sur-Mer, Normandia, a la memòria de tots els soldats que hi van morir. Visiteu el lloc:

http://6juin.omaha.free.fr/abanon/index.htm

Dues imatges del Cementiri Nordamericà de Normandia, Omaha Beach, Saint-Laurent-sur-Mer, Normandia.

Merescut homanatge de record envers els nordamericans del United States Army Ranger Assault Group comandats pel coronel James E. Rudder van atacar i prendre possessió de la Pointe du Hoc; fet que facilitava la penetració dels aliats desembarcats cap a territori francès.

Dinard i Saint-Malo, Bretanya; Bayeux, Normandia, França.

Dinard, en bretó, Dinarzh, Bretanya.

Vista de la platja

Cambreres bretones amb el típic capell bretó

Saint-Malo, en bretó Sant-Maloù, Bretanya.

Cormoran al port.

Vista de la platja

Bayeux, Normandia.

Amb la Revolució Francesa es va generar un sentiment de rebuig envers allò relacionat amb la religió i, al mateix temps, es va voler valorar la natura. Aleshores a molts pobles francesos es va establir el costum de plantar un arbre en un cèntric, com una mena de substitució d'un sant, una mare de déu, etc. Naturalment molts d'aquests arbres han mort, però Bayeux s'ha conservat i aquí tenim aquest arbre que d'alguna manera ens vol dir que la revolució és viva.


Façana de la catedral

Cal dir, però, que el que té a Bayeux fama universal i històrica és el que es coneix pel Tapis de Bayeux o Tapís de la reina Matilde, és un gran brodat del segle XI amb, com si fos un còmic, és una sèrie d'imatge que descriu l'embarcament, navegació i la corresponent Batalla de Hastings, que tot plegat significa la sortida de França dels normands cap a Anglaterra, desembarquen a Hastings a on hi té lloc la batalla que significa la conquesta d'Anglaterra per part dels normands.

L'obra és un brodat on els fils segueixen la silueta dissenynada dels motius i figures. Tot plegat són 68,8 metres de llarg i 50 cm. d'ampla.



Una escena en la que els normands naveguen cap a la conquesta d'Anglaterra