Intérpret: Carme Elias
Teatre Akadèmia
L'interés per a aquest monòleg ha estat, com sempre, la curiositat. Per una banda la Carme Elias és ja una actriu consagrada i, per l'altra banda, perquè tracta de la moda, que és un món totalment aliè, o potser no tant perquè tots hi queiem, però que per ser fill d'una modista d'alta costura sempre m'ha atret.
Clar que aquest factor de la moda té un alt voltatge perquè el monòleg és més o menys una biografia d'una persona real, Diana Vreeland, que va ser directora editorial de moda de la revista Harper's Bazaar i Vogue, per tant, una nº 1 mundial.
Amb aquest credencial més que Carme Elias apareix a l'escenari com si fos la pròpia Diana Vreeland, cosa lògica, i que es mou per l'escenari amb absoluta elegància, tant si parla per telèfon com quan fuma o beu vodka, l'obra, junt amb l'escenografia, sembla que mirem a Diana pel forat del pany de casa seva.
I és que Diana se'ns presenta com una dona de la "grand life" i ens diu que va veure la Mort del Cigne per Anna Pavlova i com Nijinsly travessava l'escenari amb un salt o el dia que va tenir a casa seva a Elizabeth Arden xerrant amb Coco Chanel. Tot dit en la pròpia sofisticació, mentre van aparaguent les misèries de la vida real, la mort prematura del marit, la carta d'acomiadament que es va trobar a la taula del seu despatx a Vogue, el desencontre amb el seu fill, etc.
Tot plegat un treball perfecte, la traducció al català no grinyola gens, la música que a voltes es posa adequada, com l'escenari i, per descomptat el treball de Carme Elias magnífic. Una llàstima que arribi l'ultima representació, 25 de maig, i quedarà molta gent amb ganes d'anar-hi perquè ja ara estan reservades totes les localitats.
Nota del 2 de juny: Aquí podeu llegir sobre el llibre en què hi ha la lletra de l'obra de teatre
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada