 |
| Jordi Pujol amb la seva dona i els seus fills |
Tenia intenció d'escriure sobre el darrer espectacle teatral que he vist, però la força dels esdeveniments m'obliga a canviar de tema.
El maig del 1984 va haver una manifestació per a expressar el suport a Jordi Pujol arran de la seva imputació per l'afer de Banca Catalana.
Aquell "gloriós" dia Jordi Pujol va dir que el govern de Felipe González i Narcís Serra havia fet una acció indigne.
Josep Vendrell és possiblement el que ha parlat més clar : "El secretari general d'ICV, Josep Vendrell, ha demanat aquest diumenge
que "es retiri la pensió vitalícia i el tracte protocol·lari" de 'Molt
Honorable' a l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol, després que
enunciés que ha tingut diners sense regularitzar a l'estranger.
Segons ha informat el partit en un comunicat, Vendrell ha assegurat que
aquests drets són una mostra de respecte institucional, i la confessió
de Pujol "demostra que no és mereixedor" d'ells.
Vendrell ha considerat "molt greu que algú amb el seu càrrec hagi estat
incomplint la llei i defraudant diners a Hisenda", vulnerant, segons
ell, la dignitat de la Presidència de la Generalitat."
Naturalment el qui ha parlat menys clar Josep Rull, nou secretari general de CDC, que ha dit "És trist haver de tancar una etapa així". No és trist, és indigne i resulta indignant. És una cortina de fum dir a més a més "Catalunya està per sobre de tota persona per rellevant que hagi estat". Catalunya no està per sobre perquè amb aquesta acció indigne ha ferit greument bona part del que s'ha fet a Catalunya i ha malmès el moviment sobiranista endagat per l'A.N.C.
M'han dit que la declaració de Pujol no ha sorprès excessivament perquè fa uns dies fa es va presentar a una Sala del Born el llibre “Guerra bruta i discurs de la por” on es
detallen totes les maniobres endegades pels serveis policials, polítics i
mediàtics espanyols. Salvador Cardús ja va anunciar que “en els propers dies es veurien coses molt
grosses”
L'objectiu és associar el sobiranisme amb la corrupció com si la corrupció fos un problema exclusivament català quan tots sabem dels casos Noos, els Gürtels, els EREs andalusos, Bárcenas, Agag. No cal dir que les presses amb l'abdiació-proclamació amaguen quelcom. Arran d'aquesta generalització de la corrupció a Espanya em permeto assenyalar que Alicia Sánchez Camacho, del PP, ha dit quelcom de semblant a Josep Vendrell sobre retirar la pensió vitalícia de Jordi Pujol, però crec que abans hauria de començar per Paco Camps.
No és poca cosa tampoc el que ha dit el nou secretari del PSOE en voler posar en el mateix nivell la violència de gènere amb el independentisme perquè, agradi o no, l'independentisme és un noviment social de masses. Tampoc se n'ha estat de caure en la demagògia més barata per a fer el joc "patriotisme-patrimoni": un element prometedor. No sé si per a refundar el PSOE o per a reforçar el que ha estat sempre. Per altra banda, també caldria que expliqués si els EREs són justícia social o patrimoni versió "partido obrero español".
L'afer Pujol no solament posa en evidència la seva poca talla moral, sinó la política endegada per la Generalitat des de la Transició perquè només ha servit per a engreixar el seu compte corrent i fer una política de baix sostre? Només ha estat una carta per a formar part de la classe dominant.
Què s'ha na fet del pal de paller?
Què s'ha na fet del pal de paller?
2 comentaris:
No estic d'acord Albert, en absolut.
Com tot, cal contextualitzar, avaluar i situar equitativament: en Jordi Pujol no ha robat, ni ha malversat, ni ha fet seus cabals públics, ni ha muntat maniobres per a enriquir-se. Els diners eren del seu pare, de la seva família, d'ell. I el 1980 la projecció pública d'ell (i per tant la repercussió política i social) no la podem jutjar amb la visió actual. El 1980 ningú no sabia què passaria a nivell polític, hi havien incerteses greus (un any després es va intentar un cop d'estat; tres anys després van intentar empresonar-lo....Creus que algú amb dos dits de front no hauria pres precaucions amb els seus capitals ?; jo ho hauria fet. No podem posar Pujol al mateix nivell que el germà del Guerra (que va iniciar el període de corrupció a Espanya), del Rubio, del director de la Guàrdia Civil fugit amb diners públics, dels Gürtel, dels Bàrcenas, del Rajoy que incompleix la llei dels registradors públics a favor de la seva família, de la Esperanza Aguirre que maniobra per afavorir la seva família en la compra de terrenya de l'AVE, dels càrrecs públics que es lucren ambels Eros a Andalucia i les pensions falses; dels Felipe Gonzáles i Aznar que usen les portes giratòries per a cobrar pensions vitalícies amm salaris privats i consells d'administració de les empreses que prèviament han afavorit. No podem fer el joc als organismes de l'estat que usen informació privilegiada per a apuntar a uns i amagar a d'altres. No s'ha de caure en el joc de la guerra bruta de l'estat, no, no és el mateix. Els catalans som tan rucs, que caiem sempre en la mateixa trampa que ens para l'estat manipulador, lladre i expoliador: el mateix que es quedarà els impostos que diuen que en Pujol ha evadit i que, en canvi, no paga els diners que ha compromés a Catalunya, no compleix disposicions addicionals (ni la tercera ni cap)....què més dir que no se sàpigue ?: i hem de crucificar a Pujol ?: no, home no......
1.- No m'agraden els anònims. 2.- Si és cert que no ha malversat cabals públics, se sabrà.
Publica un comentari a l'entrada