Mastegot a Rajoy en una ressenya de 'Victus' a
The Irish Times
EL MEU LOGO
a
divendres, de gener 23, 2015
dimecres, de gener 21, 2015
EL REI LEAR, de William Shakespeare
de William Shakespeare.
Traducció de l'anglès: Joan Sellent.
Versió de Lluís Pasqual.
Intèrprets: Aleix Albareda, Marcel Borràs, Jordi Bosch, Jordi Collet, Laura Conejero, Núria Espert, Míriam Iscla, Jordi Llovet, Teresa Lozano, Ramon Madaula, Julio Manrique, Òscar Rabadan, Andrea Ros, David Selvas, Carles Algué, Alberto Díaz, Eduard Lloveras, David Menéndez, Xavier Mestres, Martí Salvat, Josep Sobrevals, Joan Sureda, David Teixidó i Samuel Viyuela.
Organista: Juan de la Rubia.
Escenografia: Lluís Pasqual i Alejandro Andújar.
Vestuari: Alejandro Andújar. Ajudant de vestuari: Adriana Parra. Caracterització: Eva Fernández. Il·luminació Pascal Mérat. So: Roc Mateu. Vídeo: Franc Aleu. Esgrima i coreografies: Isaac Morera. Professor de cant: Xavier Mestres. Direcció musical: Dani Espasa. Ajudant de direcció: Leo Castaldi. Assistent de direcció: Samuel Viyuela.
Direcció: Lluís Pasqual.
Sala Fabià Puigserver,
Teatre Lliure Montjuïc
Tot i que no és un tema important, però sí atípic en el teatre, em permeto comentar-lo. En el teatre es donen dues tradicions pel que fa als noms dels personatges, és a dir, una és la de respectar el nom original, és a dir, John és John o fer una catalanització total quan el nom resulta complicat com fer d'un Griffiths un Llopis, però en un cas d'aquesta obra s'han basat a la fonètica, és a dir, Earl of Gloucester ha esdevingut Comte de Gloster, val a dir, que en el programa de mà també ho diu de la segona manera; tanmateix al teatre un ja sap que volen dir Gloucester.
Qui va veure a la Núria Espert fa més de 50 anys al Teatre Grec fent de Maria Rosa és tot un goig tornar-la a veure fent teatre, no puc dir tan eixerida com sempre, però sí més sàvia que aleshores. No em solen agradar els travestisme teatral, però admeto que en aquest cas no grinyola gens i la Núria és el rei. Clar que actrius d'aquest talla no abunden.
No cal dir que la categoria del text exigeix grans actors i això no ha fallat, el Jordi Bosch, el Madaula, la Conejero, etc, fan tots un gran paper.
El que és per mi imprescindib le de dir aquí és que, sens dubte, ha estat el millor Rei Lear que he vist mai i, per altra banda, relacionat amb el mateix, aquesta funció amb va emocionar, cosa que és força difícil en el teatre clàssic perquè tot ja se sap per endavant.
Des d'aquí el meu gran aplaudiment per Lluís Pascual que és qui ha fet possible aquesta meravella.
Versió de Lluís Pasqual.
Intèrprets: Aleix Albareda, Marcel Borràs, Jordi Bosch, Jordi Collet, Laura Conejero, Núria Espert, Míriam Iscla, Jordi Llovet, Teresa Lozano, Ramon Madaula, Julio Manrique, Òscar Rabadan, Andrea Ros, David Selvas, Carles Algué, Alberto Díaz, Eduard Lloveras, David Menéndez, Xavier Mestres, Martí Salvat, Josep Sobrevals, Joan Sureda, David Teixidó i Samuel Viyuela.
Organista: Juan de la Rubia.
Escenografia: Lluís Pasqual i Alejandro Andújar.
Vestuari: Alejandro Andújar. Ajudant de vestuari: Adriana Parra. Caracterització: Eva Fernández. Il·luminació Pascal Mérat. So: Roc Mateu. Vídeo: Franc Aleu. Esgrima i coreografies: Isaac Morera. Professor de cant: Xavier Mestres. Direcció musical: Dani Espasa. Ajudant de direcció: Leo Castaldi. Assistent de direcció: Samuel Viyuela.
Direcció: Lluís Pasqual.
Sala Fabià Puigserver,
Teatre Lliure Montjuïc
Tot i que no és un tema important, però sí atípic en el teatre, em permeto comentar-lo. En el teatre es donen dues tradicions pel que fa als noms dels personatges, és a dir, una és la de respectar el nom original, és a dir, John és John o fer una catalanització total quan el nom resulta complicat com fer d'un Griffiths un Llopis, però en un cas d'aquesta obra s'han basat a la fonètica, és a dir, Earl of Gloucester ha esdevingut Comte de Gloster, val a dir, que en el programa de mà també ho diu de la segona manera; tanmateix al teatre un ja sap que volen dir Gloucester.
Qui va veure a la Núria Espert fa més de 50 anys al Teatre Grec fent de Maria Rosa és tot un goig tornar-la a veure fent teatre, no puc dir tan eixerida com sempre, però sí més sàvia que aleshores. No em solen agradar els travestisme teatral, però admeto que en aquest cas no grinyola gens i la Núria és el rei. Clar que actrius d'aquest talla no abunden.
No cal dir que la categoria del text exigeix grans actors i això no ha fallat, el Jordi Bosch, el Madaula, la Conejero, etc, fan tots un gran paper.
El que és per mi imprescindib le de dir aquí és que, sens dubte, ha estat el millor Rei Lear que he vist mai i, per altra banda, relacionat amb el mateix, aquesta funció amb va emocionar, cosa que és força difícil en el teatre clàssic perquè tot ja se sap per endavant.
Des d'aquí el meu gran aplaudiment per Lluís Pascual que és qui ha fet possible aquesta meravella.
divendres, de gener 16, 2015
EL SOMNI D'UNA NIT D'ESTIU
Autor: William
Shakespeare.
Títol original: «A Midsummer Night's Dream».
Traducció: Joan Sellent.
Intèrprets: Joan Anguera, Mercè Arànega, Clàudia Benito, Dani Espasa, Pere Eugeni Font, Enric Majó, Lluís Marco, Xicu Masó, Guillem Motos, Carol Muakuku, Eduard Muntada, Rosa Muñoz, Xavier Soler, Victòria Pagés, Albert Prat, Laura Pujolàs, Oriol Tramvia i Pau Viñals.
Pianistes: Dani Espasa i Gregori Ferrer. Música: Manos Hadjidakis i Dani Espasa.
Direcció musical: Dani Espasa.
Ajudant de direcció: Iban Beltran.
Direcció: Joan Ollé.
Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya.
Sobre aquesta obra hi ha tantes coses dites que crec millor estalviar-me aquesta tasca i per tant, només em permeto fer una petita referència al treball artítistic. Per una banda es nota, amb bona nota, que el director, Joan Ollé, domina la coreografia de manera que el que passa a l'escenari, és a dir, com es mouen els actors i les actrius és excel.lent i, sese quasi adonar-se, es percep aquesta plasticitat, que s'agraeix quan és una obra amb força intérprets. El famós personatge que fa de follet, Puck, fa un magnífic treball. Encara recordi quan vaig veure aquesta obra al Teatre de les Flors, en la que l'actriu que feia aquest personatge deia "Quan puc Puck". Si de les actrius de certa edat i amb fama les tractem de dames, què podem dir del cavaller Lluís Marco? Amb el seu paper de rei i amb la seva veu característica, des d'aquí, només vull dir-li: Gràcies Lluís i per molts anys. Recomano el video de sota de tot perquè és un debat sobre l'obra, encara que qui no hagi pogut anar a veure l'obra li pot ser interessant també el primer video.
Títol original: «A Midsummer Night's Dream».
Traducció: Joan Sellent.
Intèrprets: Joan Anguera, Mercè Arànega, Clàudia Benito, Dani Espasa, Pere Eugeni Font, Enric Majó, Lluís Marco, Xicu Masó, Guillem Motos, Carol Muakuku, Eduard Muntada, Rosa Muñoz, Xavier Soler, Victòria Pagés, Albert Prat, Laura Pujolàs, Oriol Tramvia i Pau Viñals.
Pianistes: Dani Espasa i Gregori Ferrer. Música: Manos Hadjidakis i Dani Espasa.
Direcció musical: Dani Espasa.
Ajudant de direcció: Iban Beltran.
Direcció: Joan Ollé.
Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya.
Sobre aquesta obra hi ha tantes coses dites que crec millor estalviar-me aquesta tasca i per tant, només em permeto fer una petita referència al treball artítistic. Per una banda es nota, amb bona nota, que el director, Joan Ollé, domina la coreografia de manera que el que passa a l'escenari, és a dir, com es mouen els actors i les actrius és excel.lent i, sese quasi adonar-se, es percep aquesta plasticitat, que s'agraeix quan és una obra amb força intérprets. El famós personatge que fa de follet, Puck, fa un magnífic treball. Encara recordi quan vaig veure aquesta obra al Teatre de les Flors, en la que l'actriu que feia aquest personatge deia "Quan puc Puck". Si de les actrius de certa edat i amb fama les tractem de dames, què podem dir del cavaller Lluís Marco? Amb el seu paper de rei i amb la seva veu característica, des d'aquí, només vull dir-li: Gràcies Lluís i per molts anys. Recomano el video de sota de tot perquè és un debat sobre l'obra, encara que qui no hagi pogut anar a veure l'obra li pot ser interessant també el primer video.
dilluns, de gener 12, 2015
Billie Whitelaw
A La Vanguardia d'ahir diumenge, 11 Gener, a la secció d'Obituaris i sota el títol "Mainadera malèfica i musa de Samuel Beckett" Billie Whitelaw (1932-2014)En el text ens diu que va morir el 21 de desembre va morir i més endavant llegim "Sempre implacable i puntillós fins a extrems malaltissos (es refereix a Beckett), el 1971 va escriure per a Billie Whitelaw el monóleg Not I, només al final dels duríssims assajos, Beckett va saber que durant aquelles interminables jornades el fill de Whitelaw havia tingut un atac de meningitis que ella li havia amagat per no portar-li problemes. L'autor es va sentir culpable i va demanar que el perdonés per no habver-se'n adonat."
La Vanguardia s'equivoca, no va ser el 1971, sinó el 1973.
Quan el 1973 vaig entrar al Royal Court Theatre, a Sloane Sqare, Londres, Krapps's Last Tape, interpretada per Albert Finney, que no em va atrapar; però tot una altra cosa va ser Not I. Un monòleg interior interpretat per Billie Whitelaw.
per a veure dues petites peces de Samuel Beckett, no sabia res de Billie Whitelaw. La primera peça em va resultar estranya, no em va atrapar.
Respecte a Not I He dit monòleg interior? Mare meva! Va ser més que un monòleg. Tècnicament podríem dir flux de consciència, però l'obra per boca, Mouth, de Whitelaw és més aviat un torrent de conciència.
El treball que hi fa és indescriptible, però qui dubti ho pot comprovar. Invito a mirar el video en el que primer veurem a Billie Whitelaw parlant de la seva interpretació i després el principi de l'obra, que podeu seguir a:
 | ||||||||||||||||
dimecres, de gener 07, 2015
Subscriure's a:
Missatges (Atom)