No hi ha cap dubte que en una ciutat com Barcelona que no té un Louvre o British Museum li cal de tant en tant una exposició d'aquestes característiques.
A més a més cal agrair als organitzadors que, com de costum, l'exposició sol tenir un objectiu pedagògic, és a dir, que no es limita a mostrar unes obres artístiques que pel sol fet de ser-ho ja són ben rebudes a la ciutat, sinó que a més a més les peces en qüestió conformen una temàtica o, com diuen els del ram, un discurs.
En aquest cas el discurs més que històric o artístic és filosòfic, per tant, l'exposició mostra les peces a la vora del riu del discurs.
Per a no perdre's a cada tombant del riu hi ha uns plafons trilingües que van situant al visitant. No obstant aquest ajut mínim i essencial, com de costum de la casa, hi ha un magnífic catàleg, de 280 pàgines en aquest cas, que amplia a bastament la informació.
Al catàleg podem llegir un interessant text de Gregorio Luri del que m'ha atret: "Res no és obvi en el descobriment de la natural. De fet, allò que els grecs entenen coma tal (la physis) no és a la Bíblia. Per natural no ens referim aquí a geografia, sinó a allò de què sorgeix tot el que és concret. Veiem que les coses neixen, es modifiquen i moren. Però neixen d'alguna cosa, es modifiquen amb l'ajut d'alguna cosa i quan moren tornen a aquesta cosa de la qual van sorgir. En termes grecs, diríem que la natura és el que roman mentre tot el que veiem canvia."
Com el comissari de l'exposició és Pedro Azara, també és pràcticament l'autor del catlàleg en el que hi ha capítols tant interessants com La Mitologia, El Cosmos, L'Espai comú, La Persona.
En un subcapítol sobre el rapte d'Europa llegim: "Europpa era una princesa fenícia. Zeus va quedar enamorat de lña seva bellesa en veure-la al costat d'altres noies mentre passejava per la platja de Sidó. Sabent que no aconseguiria atansar-se ala jove si no recorria a un subterfugi, el déu es va metamorfosar en un esplèndid i afable brau blanc, de banyes albes com la lluna. Es va acostar a les joves, que el van acariciar i jugar amb ell. A poc a poc li van anar perdent la por, fins al punt que Europa va gosar asseure's damunt del seu llom, moment que Zeus va aprofitar per allunyar-se de la costa tot endinsant-se al mar.
Aquest text acompanya aquesta pintura al fresc de l'any 79 trobada a Pompeia i que sota el títol Europa i el brau pertany al Museo Archeologico Nazionale di Napoli.
Arran de la pintura al fresc de l'any 45-79 també de Pompeia i que sota el títol Eros i Psique, pertany també al mateis museu de Nàpols. Fedre de Plató, difós al segle IIIaC, un període en què trobem la primera representació dels dos personatges alats units en una clara actitud amorosa ... La Psique amb ales de papallona és també una al.legoria de l'ànima, entesa com una ombra que deixa el cos després de la mort".
No cal dir que l'exposició consta no només de frescos de Pompeia, com podria sembla aquí, ans tot el contrari, però a mi m'han agradat especialment els frescos.
Només em queda apuntar que aquesta exposició acaba el 15 de juny, per tant, qui vulgui anar, que no trigui.
